Quan pensàvem quin seria el tema central de la nostra primera edició de WeArt Festival, moltíssimes idees van sorgir… volíem que fora alguna cosa contundent, que realment assentés les bases d’un nou festival d’art contemporani a la ciutat de Barcelona.

…i PAM! arribem a SEXE com a tema debut… amb la qual cosa es multiplicaven les nostres opcions sobre la imatge gràfica que ens definiria.

Quina imatge donar-li?

Des del començament pensem en la fotògrafa Aizea Arce, doncs la seva trajectòria artística ens semblava interessant i arriscada. Ens fascinava el tractament eròtic que Aizea imprimia en les seves sèries autobiogràfiques: “Soy un chico” o “Can you feel it“, i sobretot, com no es tallava un pèl al mostrar la pell dels seus personatges o la seva mateixa, com un camp de representacions o un llenç.

En demanar-li que es fes càrrec de la imatge de WeArt Festival interpretant una temàtica tan polivalent com SEXE, Aizea va suggerir mostrar una ostra descarnada, símbol de la fragilitat exposada, en paraules d’ella: “una metàfora de la sexualitat descontextualitzada”.

WeArt Festival imagen 2012

Per Aizea, el punt era buscar d’entre tots els components eròtics -o que es pressuposen com a tal un icona que pogués associar-se literalment amb el tema SEXE.

…d’allà es va arribar a “l’ostra”, històricament associada a la feminitat per la seva morfologia comuna al sexe femení. Per Aizea, disseccionar i mostrar l’ostra d’aquesta manera, resultava una raó molt més poderosa i eròtica que la “reputació afrodisíaca” que se suposa “t’impregna” en consumir aquest mol·lusc.

WeArt Festival imagen 2012

Vam estar d’acord amb ella, doncs la seva proposta significava un sotrac, alhora que suposava la intimitat, extreta d’una fràgil peça nacarada”… tal com imaginem serien les propostes dels nostres artistes participants en WeArt Festival.

WeArt Festival imagen 2012