Sexe i humor // Sexe i tabú:

"She, a cathedral" 1966 por la artista francesa Niki de Saint Phalle, exhibición comisariada por el sueco Hulten. Una prueba contundente de la irreverencia hacia el tabú, desde la escena del arte en aquellos días

L’humor és d’aquestes coses que no es defineixen sinó que se senten, com l’amor.

Una premissa bàsica de l’humor és la barreja de dos assumptes incompatibles com el tràgic i el còmic. Abordar temes relacionats amb el sexe des d’una postura humorística es converteix en una actitud freqüent en l’Art Contemporani.

El sexe ha estat deformat durant mil·lennis per moralistes i puritans que han insistit a assenyalar-ho com quelcom perniciós, brut, grotesc. Quan l’art aborda el tema “sexe” des de l’humor, critica al poder i es rebel·la contra la censura i alló prohibit. L’humor és la cerca de l’equilibri entre el plor i el riure, és una manera de pensar, de respondre a una situació opresiva. L’art contemporani continua demostrant com després de segles d’història, l’art en clau d’humor és una via perfecta per infiltrar assumptes escabrosos com una vàlvula de fuita.