Parlar de Nous Mitjans (New Media) en l’Art Contemporani suposa remetre’ns a discursos artístics i objectes culturals que es produeixen des-de les noves tecnologies: il·lustració digital, gràfics computeritzats, animació 2D i 3D, art interactiu, mapping, Kinect, net art, robòtica i biotecnologia, només per nomenar algunes.

Santiago Torres “Hommage a la Femme” foto Katt Sanchez

L’estructura abstracta del ‘New Media Art’, constituïda per algorismes, evidència la desmaterialització de l’obra d’art. Sense dubte un dels grans desenvolupaments del segle XX.

Le Freak Selector & Reactable, Foto: Blowfactory

Resulta especialment interessant la manera de la que els “New Media” en l’art suposen un alt nivell d’interactivitat amb el públic. Les audiències toquem, desplacem, interactuem i construïm les peces d’art juntament amb els artistes “New Media”.

Kinetica: li permet remotament moure elements en l’obra de Santiago Torres, ja que un sensor és capaç de llegir les entrades que s’han codificats i programats pel mateix artista

Sorgeix doncs, una estreta relació entre la tecnologia i les plataformes interactives en l’art contemporani.

Orgànicament, l’art ha hagut d’adaptar-se als avenços científics, tecnològics, comunicatius i informatius de la seva època, responent a la societat on ha nascut i sostingut.

Quinetoscopi

Des de finals del segle XIX, ‘l’obsessió’ per modular la llum i la velocitat va propiciar el sorgiment de nous mitjans que reconstruïssin els mitjans tradicionals i s’adaptessin a la creativitat moderna.

Quinetoscopi by Lego Tron

La fotografia, el Quinetoscopi i el cinema (pintura amb llum en moviment) van ser nous mitjans en el seu moment -no queda cap dubte- però el preu d’apostar per la tecnologia, és deixar molt aviat de ser el líder innovador.

1955 Advertisement – Kodak Camera

El Betamax, el VHS, el atari, els floppis, els monitors de televisió, els cassets, tot va ser en el seu moment novetat …

Betamax – Marius Roosendaal

però avui són entranyables peces de “arqueologia moderna”…

Lauren Mortimer: “On the radar”

New Media, Art Contemporani i sexe:

Des-de sempre i com a part integral de l’ésser humà, el sexe ha estat canalitzat a través de l’art, permetent fluir, expressar-se i  sublimar.

Butow Maler – Muybridge bunny-bunny

L’art contemporani permet una continuïtat d’expressió del sexe a través dels New Media. Seria absolutament reduccionista pensar que els “New Media” fan de l’erotisme i el sexe quelcom fred o inert.

La revolució digital ens ha desplaçat a ‘la vila global’, a la que professem un alt sentit de pertinença i on passem la major part del nostre temps. En aquesta habitació immaterial creem, consumim, estimem, tenim sexe, gaudim de l’art i compartim moltes coses de manera virtual. Els nous mitjans han aixecat un dels més grans i democràtics museus mai construïts i han creat un espai virtual en el que molts confessem les nostres intimitats. El sexe s’ha “deslocalitzat” i es fa immaterial també a través dels “New Media”.

Edmundo de Marchena: “Hyperfemina!” fixada de la imatge de la instal·lació

El cos, el sexe i l’erotisme també formen part integral de la nostra relació amb la tecnologia. El sexe a través del web, pel·lícules porno creades per distribuir per internet, parelles que s’enamoren i tenen sexe només amb mirar-se i estimular en sales de xat … un mapatge de les zones erògenes del cos, l’abstracció geomètrica de “El clímax”, un glossari animat de les parafílies més sòrdides, el paisatge sonor d’una parella tenint sexe, tenir un viatge amb tren (mirant fora a través d’un genital ratllat, al vidre de la finestra)… una infinitat de matisos relacionats amb l’erotisme, han trobat una ràpida via difusora a traves de les xarxes. La nostra exposició Art-Sexe-i nous mitjans-en una mostra inèdita que inaugura el WeArt Festival